La selecció de capes en el cavall PRE ha evolucionat segons criteris de cria i tendències del mercat. Inicialment predominaven i eren les més acceptades les capes bàsiques (castanya i negra). Posteriorment, l’interès dels criadors i la demanda van afavorir la incorporació de capes diluïdes (palomino, perla, cremello/perlino) i de l’alatzana, actualment presents en diverses ramaderies.
Capa torda
És la capa més típica del PRE. El cavall neix fosc i amb els anys es va “tordejant” fins a quedar més clar. Varietats habituals:
- torda clara
- torda fosca
- torda mosquejada (amb pigues fosques)
- torda negra / “torda acerada” (més fosca)
Capa castanya
Aquesta capa presenta un pelatge marró en diferents intensitats:
- castanya clara
- castanya fosca
- castanya “encesa” (més vermellosa)
Sovint amb crins del mateix to o una mica més foscos. Aquesta versatilitat els fa adequats per múltiples disciplines.
Capa negra
És una de les capes més conegudes i continua sent molt valorada per l’efecte elegant i potent que transmet. Presenta un pelatge negre intens i uniforme, tant al cos com als crins, i sovint destaca especialment quan el cavall està ben cuidat perquè el pèl fa més lluentor. Per això, acostuma a ser una elecció habitual tant per al treball com per a exhibicions, ja que té molta presència, imposa i crida l’atenció.
Capa alatzana
Pelatge de tons vermellosos/coure, amb crins normalment del mateix to o més clars.
Varietats:
- alatzana clara
- alatzana fosca
- alatzana “crinera rentada” (crins més clars)
Capa baia (o isabelina) i capes diluïdes
A més de les capes principals, en alguns PRE es poden veure capes més clares o “diluïdes”, resultat de gens que redueixen la intensitat del pigment. La capa baia (que en alguns contextos també s’anomena isabelina) és especialment apreciada pels criadors per la seva presència i elegància, ja que combina un cos de to daurat amb crins i extremitats més fosques, creant un contrast molt característic.
Capa albina
En alguns casos es fa servir el terme “albina” de manera col·loquial per referir-se a capes molt clares com el cremello, el perlino, el xampany o alguns blancs molt clars. Tot i això, genèticament l’albinisme pur (com en altres espècies) no existeix pròpiament en cavalls: aquestes capes clares acostumen a deure’s a gens de dilució o a altres mecanismes genètics que redueixen la pigmentació, però no eliminen completament el pigment com passaria en un albí real.
Capa pía (tobiano/pío)
També existeixen capes amb taques, com la pía (tobiano/pío), on es combinen zones blanques amb zones de color (negre, castany, etc.). Aquest patró acostuma a formar grans taques blanques ben delimitades, sovint amb les potes clares i taques que poden travessar el llom. Tot i que és una capa molt vistosa i fàcil de reconèixer, no és de les més habituals dins el PRE, i per això pot cridar més l’atenció quan apareix en algunes línies de cria.
Altres capes no tan comunes
Altres capes que poden aparèixer de manera menys freqüent són l’overa i la ruana (roana). La capa overa es caracteritza per presentar taques irregulars blanques i de color que no solen creuar l’esquena, mentre que la capa ruana mostra una barreja uniforme de pèls blancs i de color que dona un aspecte esclarissat al pelatge. Tot i no ser les més comunes, aporten varietat i singularitat dins les diferents capes que poden observar-se.
Referències bibliogràfiques
infoequinae. (2015, 2 de setembre). Les capes al PRE. equinae. Recuperat de https://infoeq
Yeguada Salvador Àvila. (nd). Capes. Yeguada Salvador Àvila. Recuperat de https://yeguadasa
ehorses GmbH & Co. KG. (2026, febrero 12). Tinker yegua 15 años 150 cm overo – todas las capas. Recuperat de https://www.ehorses.es/tinker-yegua-15anos-150-cm-overo-todas-las-capas-caballos-de-trec-caballos-de-raid-western-horses-anahuac/4749204.html