La protecció en els cavalls és un concepte que s’ha d’entendre des de dues perspectives complementàries: la protecció que els éssers humans proporcionem als cavalls i els comportaments protectors que els cavalls, especialment els sementals, desenvolupen naturalment. Segons Dalla Costa (2021), com a cuidadores dels cavalls, les persones “hem eliminat moltes de les seves causes primàries de preocupació protegint-los dels depredadors i proporcionant un entorn segur per a la cria dels seus poltres” . Aquesta protecció antropogènica, però, no elimina la seva naturalesa bàsica com a espècie presa.
En l’àmbit del comportament natural, la investigació de Dorn (2009) amb cavalls salvatges demostra que els sementals desenvolupen “tàctiques assertives antipredadores”, comportaments que augmenten l’exposició de l’animal al depredador però que serveixen per a la defensa del grup . L’estudi va revelar que els sementals són capaços de distingir entre un model de depredador (puma) i un model no depredador (antílop), identificant el primer com a més perillós i activant respostes de protecció que inclouen vigilància tònica i defensa grupal .
La protecció també es manifesta en l’estructura social del ramat. Briard et al. (2017) van observar que, tot i que el semental rarament inicia el moviment del grup, té un paper únic “des de la posició posterior mantenint els endarrerits en línia i mantenint la vigilància” . Aquesta funció protectora des de la rereguarda permet al semental supervisar tant la cohesió del grup com els possibles perills externs, demostrant que la protecció és un comportament complex i estratègic en l’espècie eqüina.
Des d’una perspectiva neurobiològica, VanDierendonck i Spruijt (2012) expliquen que la recerca de seguretat social és una necessitat etològica fonamental. Els cavalls allotjats individualment, sense contacte físic amb altres cavalls, poden experimentar estrès crònic precisament per la manca d’aquesta protecció social . Les relacions socials, especialment amb companys preferits, activen mecanismes de recompensa en el cervell (opioides endògens), cosa que suggereix que la proximitat i protecció mútua tenen un valor intrínsec per al benestar psicològic dels cavalls .
Referències bibliogràfiques
Dalla Costa, E., & Padalino, B. (2021). Let horses be horses, even in elite sport. The Horse. Recuperat de https://thehorse.com/1107684/let-horses-be-horses-even-in-elite-sport/
Dorn, L. (2009). Assertive antipredator behavior by feral horse stallions (Equus caballus): Predator recognition, tonic vigilance and group defense [Tesi doctoral, University of California, Davis]. ProQuest Dissertations & Theses.
VanDierendonck, M. C., & Spruijt, B. M. (2012). Coping in groups of domestic horses – Review from a social and neurobiological perspective. Applied Animal Behaviour Science, 138(3-4), 194-202. https://doi.org/10.1016/j.applanim.2012.02.007
Briard, L., Deneubourg, J. L., & Petit, O. (2017). How stallions influence the dynamic of collective movements in two groups of domestic horses, from departure to arrival. Behavioural Processes, 142, 56-63. https://doi.org/10.1016/j.beproc.2017.05.014