Cavalls amb alta sociabilitat
- Tendència a mantenir proximitat amb amb tot al grup; acostumen a buscar contacte (acostament, fregament mutu, seguir el grup). Aquesta motivació per estar amb la manada és un tret estable en molts individus. (Lansade et al., 2008).
- Mostren comportaments afiliatius (olorar, sincronització d’activitats) i utilitzen la relació social com a “coixí” emocional front a l’estrès (social buffering). Això té implicacions per al benestar i l’allotjament (per exemple, afavorir el manteniment en grups). (Hartmann et al., 2012; Ricci-Bonot et al., 2021).
- En situacions d’estrès o por, la motivació social sovint pot reduir la resposta defensiva: l’impuls d’acostar-se al grup fa que alguns cavalls afrontin estímuls nous amb menys evitació. Això s’ha demostrat experimentalment amb estímuls sonors sobtats. (Janicka et al., 2023).
Cavalls amb baixa sociabilitat
- Presenten menor motivació per la proximitat social: toleren la separació o no busquen contacte amb la mateixa intensitat. Aquest tret d’independència també pot ser estable en el temps. (Lansade et al., 2008).
- Sovint mostren menor conducta afiliativa (menys fregament mutu, menys proximitat preferida) i, depenent del perfil, poden ser més atrevides/menys porugues en certes tasques (en alguns estudis la baixa sociabilitat s’associa a més «independència» i menor reactivitat social), però la relació entre sociabilitat i altres trets com la por/valentia pot ser complexa i depèn del context. (Gartland et al., 2022; Janicka et al., 2023).
- El maneig i allotjament d’un cavall menys sociable pot requerir adaptacions (introduccions lentes a grups, observació de l’estatus social), ja que la integració social i l’estructura de dominància influeixen en la seguretat i el benestar. (Hartmann et al., 2012).
Referències bibliogràfiques
Brubaker, L., Schroeder, K., Sherwood, D., Stroud, D., & Udell, M. A. R. (2021). Horse behavior towards familiar and unfamiliar humans: Implications for equine-assisted services. Animals, 11, 2369. https://doi.org/10.3390/ani11082369
Elke Hartmann, Eva Søndergaard, & Linda J. Keeling. (2012). Keeping horses in groups: A review. Applied Animal Behaviour Science, 136, 77–87. https://doi.org/10.1016/j.applanim.2011.10.004.
Gartland, L. A., Firth, J. A., Laskowski, K. L., Jeanson, R., & Ioannou, C. C. (2022). Sociability as a personality trait in animals: Methods, causes and consequences. Biological Reviews, 97, 802–816. https://doi.org/10.1111/brv.12823.
Janicka, W., Wilk, I., & Próchniak, T. (2023). Does social motivation mitigate fear caused by a sudden sound in horses? Animal Cognition, 26, 1649–1660. https://doi.org/10.1007/s10071-023-01805-x.
Lansade, L., Bouissou, M.-F., & Erhard, H. W. (2008). Fearfulness in horses: A temperament trait stable across time and situations. Applied Animal Behaviour Science, 115(3–4), 182–200. https://doi.org/10.1016/j.applanim.2008.06.011.
Léa Lansade, Marie‑France Bouissou, & Hans W. Erhard. (2008). Reactivity to isolation and association with conspecifics: A temperament trait stable across time and situations. Applied Animal Behaviour Science, 109(2–4), 355–373. https://doi.org/10.1016/j.applanim.2007.03.003.