L’excitabilitat en cavalls es defineix com un tret temperamental que descriu la predisposició de l’animal a reaccionar de manera intensa i ràpida davant d’estímuls ambientals. En la investigació etològica, aquest tret s’identifica com un component clau d’un factor més ampli que els investigadors han anomenat “Ansietat”, el qual inclou característiques com nerviosisme, pànic, vigilància i timidesa.
Aquesta definició operacional permet distingir l’excitabilitat d’altres trets de personalitat com l’afabilitat o la capacitat d’entrenament, que són dimensions independents del temperament equí.
Estudis recents han quantificat amb precisió la base genètica d’aquest tret. Berglund, Sole, Wilbe, Lindgren i Eriksson (2025) van analitzar el temperament en cavalls de trot Standardbred mitjançant enquestes a entrenadors, identificant tres factors principals: ansietat, amabilitat i excitabilitat. La investigació va revelar que l’excitabilitat presenta una heretabilitat moderadament alta (h² = 0,50), el valor més elevat dels tres factors analitzats, indicant que una part substancial de la variabilitat en aquest tret té base genètica . A més, es va observar una tendència a correlació negativa entre excitabilitat i rendiment en competició, suggerint que una menor excitabilitat podria ser beneficiosa per al rendiment esportiu.
Des d’una perspectiva fisiològica, Janczarek, Stachurska, Wilk i Kędzierski (2016) van demostrar que l’excitabilitat està directament relacionada amb l’activitat del sistema nerviós autònom. En poltres Pura Sangre durant l’entrenament inicial, van trobar que el comportament de fugida (“running away”) era el que mostrava l’excitabilitat més elevada, associada a un augment de l’activitat del sistema simpàtic i una disminució de l’activitat parasimpàtica . En canvi, comportaments com girar el cap cap a l’entrenador o llepar-se els llavis es van associar amb un estat de calma i menor excitabilitat, proporcionant indicadors pràctics per avaluar aquest tret en situacions d’entrenament.
Referències bibliogràfiques
Berglund, P., Sole, M., Wilbe, M., Lindgren, G., & Eriksson, S. (2025). Cool, cooperative and competitive – Can we breed for a temperament that promotes performance in Standardbred trotters? Applied Animal Behaviour Science, 282, 106492. https://doi.org/10.1016/j.applanim.2024.106492
Janczarek, I., Stachurska, A., Wilk, I., & Kędzierski, W. (2016). Frequency of various kinds of behaviour and emotional excitability in Thoroughbred yearlings trained by natural methods. Medycyna Weterynaryjna, 72(6), 389-392. https://doi.org/10.21521/mw.5514
Nagy, K., Bodó, G., Bárdos, G., Bánszky, N., & Kabai, P. (2010). Differences in temperament traits between crib-biting and control horses. Applied Animal Behaviour Science, 122(1), 41-47. https://doi.org/10.1016/j.applanim.2009.11.005